 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
EL MUNICIPI DE PALS
El municipi de Pals situat al Baix Ter, és un dels trenta sis municipis que conformen la divisió administrativa del Baix Empordà, situat en la zona central est termenejant amb el mar, és un territori altament ric amb aigua, no únicament pels cursos hídrics naturals sinó també pels que al llarg dels segles s'han anat construint en gran mesura per les necessitats del cultiu de l'arròs, el producte per excel·lència del municipi. Orogràficament està dividit per una zona pràcticament plana, que seria la part nord i, per una altra més muntanyosa per la part sud, tot i que l'altitud de les seves muntanyes són molt minses per la seva proximitat al mar. Aquesta part sud més muntanyosa és el darrer contrafort del massís de Begur o muntanyes de Begur, on hi ha diferents cims de poca altitud com el Puig dels Corbs de 117 metres, Puig Major de 113 metres, Quermany Petit de 110 metres o el Quermany Gros de 224 metres, essent aquest el cim més alt del municipi. La meitat nord és pràcticament plana ja que va des del nivell del mar fins a cotes de 3 metres d'altitud per la zona més occidental com són els Aiguamolls de Pals, i per tant, s'estaria parlant d'un desnivell ínfim de l'ordre del 0,06%.
Des del punt de vista hídric, és un municipi ric, no tant pels cursos naturals que no en té cap d'importància sinó, pel gran nombre de rieres, rierols i canals que l'enteranyinen. Els cursos naturals propers més importants són el riu Daró i el riu Ter, però cap dels dos passa pel municipi, tot i que la xarxa hídrica del municipi està afectada per aquests i moltes altres rieres de curs natural com la Riera de Quermany, el Rec del Molí de Pals o el Rec Rieral, entre d'altres. Una part de riquesa hídrica és la que afecta la zona septentrional del municipi pel que fa al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i, en la seva totalitat de la zona de Reserva Natural parcial dels Aiguamolls del Baix Ter, on la part més remarcable és el paratge marítim de les Basses d'en Coll i desembocadura en la platja El Grau. La comunicació principal de Pals i els seus veïnats són per carretera, no hi ha port esportiu ni cap altre medi com podria ésser el tren. Els ports nàutics més propers són a L'Estartit a 15 km, el de Llafranc a 14 km i el de Palamós a 18 Km, que en aquest cas seria el més important tant a nivell esportiu, lleure, comercial i pesquer.
La carretera principal és la C-31 que uneix Pals amb Torroella de Montgrí al nord i Palafrugell al sud, ambdós a 9 km i per tant, Pals es troba exactament entre les dues poblacions baix empordaneses. Hi ha la GI-652 que enllaça amb la C-66 de Girona a Palamós, passant per Torrent. La GIV-6502, és la carretera local que enllaça Pals, amb el Masos i la Platja de Pals. A nivell excursionista, el municipi el travessa una part del GR-92 en el seu tram número 7 que va de Torroella de Montgrí fins a Begur. El trajecte té un desviament que és el SL-C22 quan arriba a prop de la urbanització Mas del Pou de l'Espardenya o Mas Tomasí. El municipi el formen comptant la mateixa capital, amb deu entitats: Pals, el Arenals de Mar, Residencial del Masos, el Mas Tomasí, el Masos de Pals, Palsmar, la Pineda de Pals, Puigvermell, Sa Punta i Puig Sa Guilla. El municipi està envoltat de nord a sud pel l'oest amb: Torroella de Montgrí, Fontanilles, Palau-sator, Torrent, Regencós i Begur. En tot el límit de llevant està delimitat per mar en la platja de Pals.
HISTÒRIA UNA VILA MIL.LENÀRIA
La primera noticia que ens ha arribat de l'existència de Pals des de punt de vista escrit i no arqueològic és de l'any 889. Fou un precepte o disposició legal que el rei franc Odó d'Orleans (852-898), rei dels francs entre 888 i 898, va atorgar al cenobi benedictí de Sant Pau de Fontclara (avui veïnat del municipi de Palau-sator, a 6 km de Pals), on s'hi fa referència per primer cop la vila de Pals, el seu castell i els aiguamolls del seu territori. Aquest document fou lliurat per Odó en la ciutat d'Orleans a l'abat Saborell de Fontclara, que hi havia anat per tal de que li confirmés les possessions en aquesta part del territori del que avui és el Baix Empordà. Aquest és el primer document que parla de Pals, tot i que no especifica lògicament a partir de quan el turó va començar a ésser habitat, que sembla que ja ho fou molts segles abans, com ho proven restes arqueològiques neolítiques i ibers trobades pels entorns, així com diferents tombes que es daten entre els segles VIII-IX.
Un dels aspectes més peculiars de la vila de Pals, foren els nombrosos canvis de propietari que va tenir des de l'any 994 fins el 1387 per diferents circumstancies. L'edat mitjana fou una època molt propicia i significativa pel que fa a vendes, permutes, cessions i donacions de tot tipus. L'església era receptora de multitud de donacions en vida o a través de testaments per part de propietaris particulars, estaments oficials o personatges nobiliaris. Moltes vegades les donacions i altres concessions que venien de la part reial o comtal, eren com a recompensa per l'ajut i per haver lluitat al costat del sobirà, comtat o altres nobles. A l'any 994 els comtes de Barcelona Ramon Borrell (971-1017) i la seva dona la comtessa Ermessenda de Carcassona (972-1058), van fer donació al bisbe de Girona, Gotmar II de la Torre de Pals i l'església del poble. A l'any 1341 Pere I d'Empúries va permutar aquest comtat pel de Prades amb el seu germà Ramon Berenguer, ambdós fills de Jaume II, el Just. La fidelitat de la baronia de Vilademuls vers la casa reial, es va veure recompensada a l'any 1190 quan el rei Alfons I, el Cast va fer donació a Ramon de Vilademuls del castell de Pals. Quan Pals va retornar a la corona a l'any 1272 a mans de Jaume I, el Conqueridor va estar sota jurisdicció reial fins l'any 1322. Amb Jaume II, el Just fou venut el poble de Pals, al bisbe de Girona, Pere de Rocabertí i Desfar (bisbe de Girona entre 1318 -1324).
Les donacions, permutes fins i tot de comtats enters, dacions per recompensa, vendes o qualsevol altra transacció, foren habituals a l'edat mitjana i a tots nivells de les capes socials, però sobre tot s'hi van veure afavorides les eclesiàstiques, ja sigui a bisbats o monestirs, reials, comtals o de capes nobiliàries diverses. D'aquest fet medieval tan característic, Pals no se'n va veure allerada. Avui les ciutats, viles, pobles, veïnats o altres aglomeracions de població, poden organitzar fires, mercats, festes, trobades o multitud d'altres actes. Però aquesta llibertat i potestat que puguin tenir avui els ajuntaments per exemple, els antics ajuntament medievals, dits universitats, no tenien la llibertat de desenvolupar certes activitats ni de gaudí de privilegis, a menys que aquests fossin concedits pel rei. Per poder comptar amb concessions i privilegis, els nuclis havien de tenir una certa població important, haver fet algun gest o suport al rei o, disposar algun context històric d'importància. Els llogarets, veïnats, parròquies o els pobles, eren els indrets més bàsics de convivència humana en una població agrupada o diferència dels disseminats com masies, i que no tenien privilegis o altres tipus de drets, i si els tenien eren minsos.
Era important per un poble, perdre aquesta denominació i passar a "vila" ja que això li donava un prestigi i la potestat d'organitzar fires i mercats entre d'altres privilegis. Pals va perdre la denominació de poble en favor de la de Vila de Pals, quan Ferran II, el Catòlic (1452-1516) a l'any 1503 li va concedir aquest privilegi, d'aquesta manera podia organitzar fires, mercats i recaptar impostos. La vila de Pals està ubicada en un lloc de fàcil accés i cinc quilòmetres de la costa, al cim d'un turó visible a quilòmetres de distància i assentada en una plana de gran extensió limitada al nord pel massís del Montgrí i pel sud per les muntanyes de Begur. Tos aquest factors foren durant l'edat mitja elements propensos a estar en el punt de mira de molt conflictes i altres esdeveniment. Com exemple es podrien assenyalat alguns casos com la Guerra Civil Catalana que va tenir lloc entre els anys 1462 i 1472 entre Joan II d'Aragó i els seus aliats contra el Consell de Cent i la Diputació del General (Generalitat). La revolta dels remences que es va produir en diferents períodes i llocs de la Catalunya Vella sobre tot en la segona meitat del segle XV, tot i que va estar present durant tot el segle XV i, que denotava el mal estar continuat i forta oposició davant els Mals Usos que la noblesa practicava sobre la pagesia principalment. Unes revoltes que van perdurà al llarg del segle XV cada cop amb més intensitat, fins que finalment varen concloure quan Ferran II, el Catòlic hi va donar solució definitiva amb la Sentència Arbitral de Guadalupe el 21 d'abril de 1486.
Pals tampoc es va lliurar durant segles dels atacs de pirates i cors, tot i que no van patir tant en aquest cas, com va passar en altres poblacions com Cadaqués, Roses, Begur, Palafrugell (Llafranc i Calella), Palamós o Tossa de Mar. Dos factors va jugar a favor de Pals, una costa totalment despoblada i el gran nombre de aiguamolls de la zona, però testimoni d'aquesta inquietud en són la proba el bon nombre de masos amb torres de defensa i de guaita. Possiblement una les guerres que Pals es va veure menys afectada foren les Guerres Carlines, especialment la segona que fou la més notable de les tres a Catalunya, i això que, en la tercera guerra un dels caps carlistes, Francesc Savalls i Massot, havia nascut en la mateixa comarca del Baix Empordà a tan sols vint-i-dos quilòmetres de distància, és a dir, La Pera.
Les Guerres Carlistes foren bàsicament unes batalles molt localitzades sobre tot la segona i tercera en àrees concretes i muntanyoses, i per tant, en cap moment van tenir un front ben delimitat com va passar per exemple després del cop d'estat del 36 amb l'esclat de la Guerra Civil entre el bàndol nacionalista i el republicà. Tot i que va haver-hi batalles a camp obert i ciutats, moltes de les accions bèl·liques eren bàsicament de tipus guerriller. Com totes les poblacions de Catalunya, la Guerra Civil (1936-1939) sí va tenir repercussions tràgiques a Pals, abans, durant i després de la contesa. Abans de la guerra per les accions dels brètols revolucionaris normalment membres de la FAI, el POUM o la CNT, amb patrulles de control (més aviat de descontrol) i assassinats, durant la guerra per les pròpies penúries en l'alimentació i primeres necessitats, refugiats, fugitius i joves al front i, un cop acabada la guerra, la repressió franquista atots nivells. Hi ha un fet remarcable que va patir Pals com va passar per tot Catalunya i Europa, amb pèrdues i misèria com una guerra qualsevol. En aquesta cas no van ésser exercits ni bombes, sinó una pandèmia. La Pesta Negra o Mort Negra, fou una fuetada que afectar tot Europa entre 1347 i 1351, i Catalunya no en fou excepció, ni Pals tampoc, que ho va viure en especial dramatisme ja que a principis del segle XIV va passar de tenir 107 focs, uns 480 habitants a tan sols, 43 focs, uns 190 habitants a l'any 1359, és a dir, Pals va perdre durant la primera meitat del segle XIV un 60% de la seva població. Aquest despoblament va provocar que moltes cases quedessin sense habitants i amb el temps es van anar degradants i ensorrant, donant al nucli urbà de Pals un hàbitat fantasmagòric, fins que anys després s'ha anat restaurant, convertint-se en l'agradable nucli urbà que és avui. La situació fou especialment cruenta donat que a Catalunya fou del 21% la davallada de la població, ja que aproximadament a l'any 1365 hi deuria haver uns 470.000 habitants i a l'any 1378, és a dir tretze anys més tard uns, 370.000 habitants. Malgrat tot, a partir de finals del segle XV i principis del XVI, Pals ha anat incrementant la seva població. Entrava al segle XVI amb una població a l'entorn del 480 habitants que anat increment fins arribar actualment a quasi a tres milers.
LA TORRE DE LES HORES I L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE
La torre és el que resta d'un castell al·ludit l'any 889 en un document que el rei franc Odó d'Orleans (852-898), rei dels francs entre 888 i 898, va atorgar al cenobi benedictí de Sant Pau de Fontclara, actualment dins el municipi de Palau-sator i, on s'hi esmenta la vila de Pals, el seu castell i els aiguamolls del territori, referint-se al mateix castell com "Mont Aspre".
A l'any 1462 esclata la coneguda com "Guerra Civil Catalana" en un context de greu crisi econòmica i social, generalitzada a tot Europa, i amb clara afecció a Catalunya. La forta davallada demogràfica resultat de la pesta, colpejada sobre tot l'àrea rural amb moltes zones desertes i gran nombre de masos rònecs, la fort crisi de subsistència de la població o la greu situació financera de les institucions públiques entre d'altres foren punt d'ignició d'una guerra que acabaria al cap de deu anys amb la Capitulació de Pedralbes, signada el 24 d'octubre de 1472 amb la victòria del rei Joan II, el sense fe (1398-1479), pare de Ferran II, el Catòlic. Un dels grups socials més combatius en la guerra foren els remences acabdillats per Francesc de Verntallat de la Vall d'en Bas, pertanyents al bàndol reial, donat que l'altre bàndol era el Consell de Cent, la Diputació del General (Generalitat), els nobles i senyors feudals amb suport de grups polítics com la Biga. Els pagesos i gent del camp i vilatges, estaven farts dels despropòsits i abusos dels senyors i les aplicacions dels Mals Usos. En aquest context la guerra que duraria deu anys va suposar forts enfrontaments dels bàndols per tal de que, uns volien mantenir els privilegis i els altres de conquerir la llibertat i la justícia. Pals va viure de primera mà el conflicte i un dels baluards més significatiu com fou el Castell de Pals, en quedà molt malparat. La seva situació devia ésser tan llastimosa que poques parts del castell devien quedar dempeus, fins el punt que Joan II, a l'any 1478 va autoritzar que les seves pedres fossin emprades en reparar les muralles de la població i iniciar la construcció de l'església que estaria dedicada a Sant Pere. Avui, poca cosa queda del castell, només la Torre Mestra del castell, que actualment és coneguda com a Torre de les Hores i, que en el segle XV fou lleugerament modificada en la seva part superior on s'hi va afegir un petit campanar d'estil gòtic.
Amb les pedres del castell fou refeta l'església del poble, una construcció anterior d'estil romànic que poques restes en queden actualment. La primera referència del temple existent fou a partir de l'any 994, quan els comtes de Barcelona Ramon Borrell (971-1017) i la seva dona la comtessa Ermessenda de Carcassona (972-1058), van fer donació al bisbe de Girona, Gotmar II de la Torre de Pals i l'església. El temple d'estil tardo gòtic consta d'una sola nau, coberta amb una volta de creueria i dividida en tres crugies, envoltada de capelles per tot el recinte interior. Com la pràctica totalitat d'esglésies es va anar acabant i reformant al llargs de segles, tal és el cas de la construcció d'un nou altar i de les diferents capelles laterals que es van anar afegint en honor de Santa Magdalena, Sant Domènec, Sant Macari o la dedicada a la Passió de Crist.
Van haver de passar varis segles fins deixar-la tal com avui es pot contemplar. L'absis i la nau és del segle XV i durant el segle XVII es va anar acabant la portalada, coronada amb una fornícula amb la imatge de Sant Pere vestit de Sant Pare. El campanar de base quadrada amb dues obertures per façana on hi ha les campanes i, les espectaculars golfes amb un bon nombre de finestres foren construïts durant el segle XVIII. D'aquesta manera, el temple ja adquiria el conjunt arquitectònic que actualment es pot contemplar, amb successives reformes i treballs de conservació com l'últim a l'any 2013 que s'ha fet el canvi de coberta amb col·laboració del Bisbat de Girona, Diputació i Ajuntament de Pals.
PERILLS PROVINENTS DEL MAR: PIRATES I CORSARIS
La pirateria ha estat al llarg de segles un fet íntimament lligat a la historia i existència de la marina arreu del món. Per tant, l'existència de pirates, que eren el que actuaven en benefici propi i de forma independent, i el corsaris, més organitzats, coordinats i sota les ordres de règims, senyors o fins i tot països, foren uns personatges molt significatius en la història de la marina en molts d'indrets i racons del món. Catalunya, i més la Costa Brava que es la part més propera, no fou aliena a aquest fenomen, que actuà de manera un tant diferent de com actuaven en la majoria de casos els vàndals marítims que era, assaltant altres naus en alta mar. En el cas de la Costa Brava, foren incursions i assalts als territoris, poblacions, masies i bens propers a la costa, i per tant, ràtzies que venien del mar cap a terra i no atacs en el propi mar, tot i que també n'hi va haver. Per tal de defensar-se d'aquest atacs es quan la gent s'organitza per a fer-hi front, i un dels elements més destacats són la prevenció i la defensa. La prevenció va venir donada per la torre de guaita, un element que tenia la funció d'avisar a la població de la presència o desembarcament de indesitjables, podent d'aquesta manera facilitar la seva protecció, defensa, guarda dels bens més preuats, bestiar o en tot cas, fugir terra endins amb les pertinences més imprescindibles. Les torres de guaita eren construïdes en la mateixa costa o en turons estratègics que permetien una àmplia visió del territori o també, poder visualitzar altres torres properes que poguessin avisar de la presència de pirates, com és el cas de la Torre de Sant Sebastià amb la torre de Calella de Palafrugell, construïda posteriorment a l'any 1597. El sistema d'alerta era normalment a través de campanes o fogates per visualitzar fum o foc. Pel que fa a la defensa, aquesta es va concretar en un tipus de construcció de torre diferent de les altres. Disposava d'elements per tal d'obstaculitzar i contenir l'atac, com per exemple la porta d'accés, normalment enlairada respecte el sòl i sense escales fixes, sinó mòbils que es retiraven una vegada la gent era a dins. Els pisos també eren aïllats i no disposaven d'escala fixa d'accés, d'aquesta manera, en cas d'entrar a la planta baixa, no es podia pujar a la primera planta i així successivament.
La gran majoria d'aquests tipus de torre no es van construir de forma aïllada, sinó que estava adossades a un edifici, principalment masies. Moltes d'elles, tampoc estaven ben bé adossades, sinó lleugerament separades de l'edifici habitatge. Tot i que la defensa es basava en la fortificació, les masies com habitatge aïllat i més castigat pels atacs vàndals, no foren les úniques, sinó que altres edificis com esglésies van ésser fortament reforçades amb elements de defensa. El període de més activitat fou la franja entre els segles XV i XVII i per tant, l'etapa en que foren construïdes la majoria de torres de la costa gironina, per tal de protegir-se dels atacs procedents del mar. Uns tropells que eren protagonitzats normalment per algerians i turcs, tot i que també hi havia naus i gents procedents de Gènova o Pisa o, fins i tot, alguns de catalans, que actuaven més com cors. La finalitat d'aquestes ràtzies eren varies, on entre d'altres factors hi havia la necessitat d'abastir-se d'aliments i altres productes de necessitat, el robatori de diners i objectes de valor i el rapte de persones, que en aquest cas, hi havia dos aspectes. El segrest per poder vendre com esclaus als segrestats o el de demanar un rescat a canvi d'alliberament de la persona o persones. Pals essent un municipi de la Costa Brava, no fou aliè a la presència d'aquest perills que durant segles van estar presents en les costes. La població sempre va estar situada en el turó actual i a uns cinc quilometres terra endins, i mai hi va haver un assentament humà fixa en les seves costes, llevat del bum turístic dels anys 50 i 60 del segle XX, prou així ja és una altra època. Tot i no haver-hi a la zona de costa de Pals un nucli habitat permanent, si que des de segles hi havia hagut moviment sobre tot de pescadors. Aquests, durant l'edat mitjana van anar construint unes barraques que servien per a magatzem, estada temporal i per a guarda estris de pesca. Aquests edificis que en altres llocs s'anomenen barraques de pescadors, proliferen encara en molts indrets i costes gironines; un cas excepcional, són algunes de les antigues barraques de pescadors de Portlligat que van ésser convertides en la casa de Salvador Dalí.
A la platja de Pals durant segles també van existir aquestes barraques, però se'ls coneixia com "botigues". La paraula "botiga" té la seva etimologia en el grec "apotheke", o magatzem. La seva definició ha variat amb el temps, i "apotheke" està més relacionat amb "apotecaria" o farmàcia, del grec "farmakon" (medicament, tòxic). En català la paraula "botiga" està més associat a establiments de vendes de productes, tot i que també és en part i disposa de magatzem. El propietaris d'aquestes barraques de pescadors o botiguers, van veure perillar la seva vida, la dels seus i la seva propietat en general davant els constants atacs per part dels pirates. D'aquesta manera a la platja de Pals, un ciutadà nomenat Antoni Carreras va obtenir permís per a construir una torre a l'entorn d'una dotzena de botigues a l'any 1579. D'aquesta manera, es va construir la torre que avui es coneix com la "Torra Mora". Una de les altres històries lligades a pirates i corsaris, fou l'embarrancada a l'any 1422 d'una galiota pirata que segons sembla havia salpat del nord d'Africà amb cent vint-i-cinc persones a bord. Quan van arribar a les costes de Begur, va ésser sorpresa per una forta tempesta i una mar enfellonida per un temporal de Llevant, va fer que com una joguina, el vaixell anés a amorrar-se a la costa, quedant embarrancada a la platja de Pals.
La noticia va còrrec com la pólvora i gran quantitat d'habitants de Pals van organitzar batudes per tal de fer-los presoners. Les autoritats locals ho van posar en coneixement de Pere ça Tria, lloctinent del rei Alfons V, el Magnànim (1396-1458) a Girona, els qual amb tot un seguici es va traslladar a Pals, per veure als captius, ja arreplegats en el castell de Pals. Pere ça Tria al veure que l'afer era de més proporcions de les imaginades, va decidir informar a la Batllia General de Barcelona, regida per Pere de Reixac, i a la reina i esposa d'Alfons V, que es trobava a Nàpols, Maria de Castella (Segòvia,1401 - València,1458). El presos convertits en esclaus, foren una part venuts en el mateix Pals i els demés portats a Girona per tal de poder ésser també venuts en el mercat com esclaus sarraïns. La llevantada a les costes de Begur i Pals, al final van representar un bon negoci i botí, ja que els esclaus des de disset fins a setanta anys, tenien preus per tots els gustos i a més, la diversitat dels compradors era molts àmplia: L'abat de Banyoles, l'antic abat de Santa Maria la Real de Perpinyà, el bisbe de Girona, que devia ésser l'Andreu Bertran (València, 13??-Barcelona, 1433), que a més fou President de la Generalitat entre 1416 i 1419, possiblement el devia comprar per a practicar idiomes, ja que consta que fou un gran coneixedor de l'àrab i l'hebreu. Evidentment, també hi va haver mercaders, notaris, canonges, mestres d'obra, notaris o ciutadans amb recursos, o sigui, com aquell que va un dissabte al mercat de la Devesa de Girona. Es veu que l'esclau més gran que fou dels més barats, fou comprat per una ciutadana vídua de Girona; hauria estat interessant saber com va reaccionar les xafarderes del barri.
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: setembre 2022 |
 |
|
| Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |